divendres, 5 de novembre del 2010

T2 Meteorització i erosió

Sara Artigot

METEORITZACIÓ I EROSIÓ

Meteorització
-Meteorització química
-Meteorització física o mecànica

METEORITZACIÓ FÍCICA O MECÀNICA:
És una fragmentació de la roca que no comporta canvis en la composició química.

-Gelivació o gelifracció: l'aigua es filtra en les esquerdes de les roques,
al baixar les temperatures, es glaça i augmenta de volum. Això fa que
la roca es trenqui.

 -Termoclàstica: a les zones del desert, per exemple, les temperatures
entre el dia i la nit varien molt, això provoca que la roca es contregui
dilati. Al final la roca sedeix i es trenca.

-Activitat biològica: les arrels dels arbres, plantes, animals que remouen la terra i fan que les roques es trenquin
Gelivació




Termoclàstica




Acció biològica





METEORITZACIÓ QUÍMICA: alteració de la composició química de les roques. L'estructura dels materials canvia a causa de l'alteració del la roca


 PRINCIPALS AGENTS.
-Aigua
-Diòxid de carboni
 -Temperatures elevades
-Oxigen


EROSIÓ:
Conjunt de processo que descomponen i van destruint la roca. 
Processos d'erosió


Te tres processos:
-Erosió dels materials






-Transport

 -Sedimentació dels materials


Erosió
-Aigües continentals: formen formes d'erosió molt importants de la superfície terrestre.
-Aigües dels rius, torrents i glaceres: exerceixen sobre roques i les desgasten.
L'aigua i el gel són el que en diem, agents erosius.

Amb el temps, es formen valls. Tipus de valls:
-Amb forma de U: originades per pas d'una glacera.


-Amb forma de V: originada pel pas d'un riu.





Segons el material de les roques, seràn de major i menor duresa.

Transport: procés d'enllaç entre l'erosió i la sedimentació. Consisteix en transportar les partícules erosionades, per més tard, poder-ho sedimentar en un altre lloc.

Tipus de transports:
-Aigües continentals: transporten les partícules arrencades.




-Glaceres: arrosseguen roques a fora i dins del bloc de gel.

-Vent: transporta partícules, sobretot les més petites.

TIPUS DE TRENPORT SEGONS LA MIDA DE LES PARTÍCULES:
-Reptació: transport lent de partícules grosses
-Saltació: transport de partícules mitjanes
-Suspensió: transport de partícules petites.
-Dissolució: transport de partícules en forma de solut.

Sedimentació: procés de deposició de les partícules arrencades de les roques a les parts elevades de la superfície de la Terra. Construeix, per tant, el procés final del modelat del paisatge.
Les zones on és produeix la sedimentació s'anomenen conques sedimentàries.

TIPUS DE CONQUES SEDIMENTÀRIES:
-Conques sedimentàries continentals: lacustres, fluvials, desembocadures de rius.
                                                       Lacustres


-Conques sedimentàries marines: plataformes continentals, que són les extensions dels continents submergides fins a una profunditat no superior a 180 metres.

Plataformes continentals


REFERÈNCIES:
http://www.google.com/images
informació extreta :
llibres digitals de la plataforma eleven
llibre de 2n d'ESO  de Ciències Naturals editorial Santillana
http://www.viquipèdia.cat



T2 Modelat Costaner

Sara Artigot



MODELAT COSTANER:

Els agents erosius són les onades, les marees i les corrents marins.
També hi influeixen la direcció i la intensitat del vent.
ELS ACCIDENTS MÉS IMPORTANTS:
-Penya-segat. És produït per l'acció de les onades en una costa rocosa.
-Platges. Es formen a les costes baixes per la sedimentació dels materials transportats i dipositats pel mar.
-Delta. Si un riu desemboca al mar per una plataforma molt ampla en què no hi hagi corrents laterals, els materials que aporta es van acumulant a la desembocadura i formen un delta. El delta més conegut per nosaltres, és el delta de l'Ebre.


Penya-segat a Irlanda




Platja de sorra del Delta de l'Ebre
Delta de Lena


REFERÈNCIES:
http://www.google.com/images
informació extreta :
llibres digitals de la plataforma eleven
llibre de 2n d'ESO  de Ciències Naturals editorial Santillana
http://www.viquipèdia.cat

T2 Modelat Fluvial

Marta Sánchez

MODELAT FLUVIAL


Característiques:

L' aigua erosiona la superfície en dues maneres tan com els rius i al mar:
  • Destructores: quan l' aigua arrenca el material del lloc
  • Constructora: quan l' aigua diposita aquests materials en llocs més o menys allunyats al primer.
En un any aquestes aigües poden transportar un deu mil milions de tones de materials sòlids.

Els rius tenen tres parts que actuen de manera diferent cadascuna d' elles:
  • Curs superior: és el naixement del riu i és la part on hi ha més erosió i transporta molts materials.
  • Curs mitjà: no hi ha tanta erosió com el curs superior i els materials són transportats amb menys força, però continuen sent transportats i alhora es modifiquen quan xoquen i s' arrodoneixen.
  • Curs inferior: és el lloc on els materials transportats es sedimenten.

Agents geològics que intervenen:

En el modelat fluvial, intervé l' aigua principalment.

Procés de formació:

El riu es divideix en tres parts:
  • Curs superior: és la part on neix el riu, la més elevada i on l' aigua té molta força i pot erosionar muntanyes (creant valls), les gorges, els salts d' aigua, els ràpids,... aquesta erosió fa que el perfil del riu faci una forma semblant a una V.
  • Curs mitjà: el riu és més ample i no té tanta forma com el principi a causa de que no té tanta pendent. En aquesta part, el riu es mou en valls amples formant corbes anomenades meandres.
  • Curs inferior: correspon a la desembocadura. Els materials transportats durant al llarg del riu, es sedimenten formant principalment deltes i estuaris.

Accidents més importants:

Són formes típicament erosives:
  • Cascades: són la caiguda d' un corrent d' aigua per un principi.
  • Salts d' aigua: és la caiguda de l' aigua a un lloc on hi ha un desnivell.
  • Ràpids: és la part del riu, on l' aigua es mou a gran velocitat per un lloc rocós i fort.
  • Valls en forma de V: vall tancada que el fons és molt estret i la superfície és més ample.
  • Gorges: són les parets estretes verticalment o molt inclinades.
  • Congostos: són les valls estretes i profundes d' un riu entre muntanyes.
  • Meandres: és la corba molt pronunciada d' un riu.
  • Estuari: és el braç de mar de la desembocadura del riu.
  • Delta: és on es sedimenten tots els sediments que el riu a anat transportant.
  • Terrasses: és el terreny pla al llarg de la vora del riu a causa de la erosió i la sedimentació.

 Fotografies:


Delta de l'Ebre




Riu Eume

Riu Llobregat


T2 Modelat Eòlic



Marta Sánchez



MODELAT EÒLIC


Característiques:

El vent actua principalment en zones àrides, sense vegetació.
El vent agafa les roques i partícules que no siguin pesades i grans per poder-les transportar, però si les roques són grans i pesants i el vent té força, les pot anar arrossegant.

Agents geològics que intervenen:

El vent.

Procés de formació:

El vent agafa les partícules transportades, alguns xoquen contra la roca i la desgasten. Aquest procediment s' anomena corrosió eòlica. Si el vent bufa més fort té més capacitat per modificar el relleu, per què les partícules poden tenir més pes i xoquen amb més força.
Seguidament, transporta les partícules arrossegant-les pel terra, aixecant-les i deixant-les caure o portant-les en suspensió, causa tempestes en pols que aquests formen els grans deserts de sorra, platges, formes de bolet i les cavitats.
Després de que les partícules són transportades, són sedimentàries o dipositades.

Accidents més importants:

El vent.

Els accidents més importants són:

  • Deserts: són les zones on no hi han vegetació, perden els elements menys pesants de la superfície fins que s' acumulen a un altre punt. Aquests deserts poden ser de 3 maneres:
· Rocallós, està format per roques grans que el vent esculpeix en diferents formes o forcada formant arcs.
· Pedregós, està format per roques soltes.
· Sorrenc, està format per sorra. Als deserts sorrencs formen dunes que són piles de sorra que té forma de mitja lluna.
  • Platges: són les zones determinades on no sol haver vegetació, perden els elements més fins de la seva superfície, que s' acumulen en altres zones.
  • Formes de bolet: les partícules va lliscant i saltant fins que modelen les roques formant formes semblants a un bolet.
  • Cavitats: Són les partícules que es mouen en un nivell alt que poden produir cavitats de diferents grandàries.

T2 Modelat Càrstic


Karen Pozo


El modelat càrstic


Caracteristiques del modelat càrstic:

Un dels exemples del modelat càrstic són les
estalactites,columnes ect..



Agent o agents externs que intervenen:

L'agent que intervé en aquesta erosió és l'aigua de la pluja.


Procés de formació:

El modelat càrstic es forma quan plou sobre roques calcàries,llavors experimenta una reació química que fa que es dissolgui.


Accidents més importants:

Els accidents més importants del modelat càrstic són:

a) Lapiaz o rasclet (Petits canals separades per crestes)


b)Dolines (Depressions en forma d'embut)





c)Cavernes (Es quan l'aigua s'infiltra desde l'exterior i eixampla els conductes per on passa)


T2 Modelat per Glaceres


Karen Pozo

El modelat per glaceres

Caracteristiques:
Les glaceres és glaç que es formen en zones de neu.
Consten de dues parts:Circ i la
Llengua.
Agent o agents geologics externs que participen:
L'agent geològic extern que participa és l'aigua en forma de gel. 
Alguns dels exemples de glaceres es la  Glacera de Tarfala,Suècia (Foto de a dalt)

Procés de formació:

Quan la massa de neu impacta contra un lloc determinat,la neu es desplaça fins que arriba a la falda de d'una muntanya on s'acumula,després quan té més pes cau de forma violenta.


Accidents més importants

Les glaceres modelen un relleu a causa de l'erosió que produeix el gel i adquireix una forma de U.
A vegades l'aigua que ve de la fusió del glaç s'acumula a les depressions i forma llacs.

                                                                  
                                                                         Santa Cruz



                                                                           Vall Glacial