dimarts, 26 d’abril del 2011

ISAAC NEWTON

Karen Pozo


Isaac Newton



Sir Isaac Newton va néixer el 4 de gener de 1643, a  Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire,Anglaterra,i va morir el 30 de març de 1727 a Londres. Newton durant la seva adolescència va estudiar al The King's School a Grantham,,(on encara es conserva una firma a la biblioteca del centre.).Va fer els seus primers estudis universitaris a Cambridge,en primer lloc li va destacar la fisica,però li va agradar més les matemàtiques,per aixó mostrava interes en contribuir personalment en les matematiques.El seu descobriment més importants va ser el descobriment de la llei de la gravitació.


QUE VA ESTUDIAR DURANT LA SEVA VIDA SIR ISAAC NEWTON?

Newton              Matemàtiques
                          Òptica    
                         Mecànica i gravitació
                 

MATEMÀTIQUES:

Newton,durant la seva época en la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques, va descobrir  els principis del càlcul diferencial i integral cap l’any 1665-1666,però Leibniz havia començat a publicar els seus mètodes a partir de 1684,aixó va donar lloc a que en l’any 1699 vel membres de la Royal Society,de la qual Newton n’era part,acusés a Leibnix de plagi. La Royal Society va publicar un estudi on es deia que Newton era l'autèntic descobridor i deia que Leibniz era un farsant. Aquest estudi es va posar en dubte quan es va descobrir més endavant que les conclusions finals sobre Leibniz havien estat escrites per Newton en persona. Així va començar una controvèrsia que va amargar les vides tant de Newton com de Leibniz fins a la mort d'aquest últim el 1716. Va descobrir  el mètode de Newton, va classificar les corbes planes cúbiques polinomials de grau tres en dues variables, va fer contribucions substancials.....





MECÀNICA I GRAVITACIÓ

L’any 1677,Newton va tornar als seus treballs sobre la mecànica,que tenien dues coses importants: La gravitació i el seu efecte sobre les orbites dels planetes.  Tot aixó fent referència a les lleis de Kepler. Gràcies al suport moral i econòmic de Halley i de la Royal Society, publica el 5 de juliol de 1687 la Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, obra que va marcar la història de la ciència. En aquesta,Newton deia les tres lleis universals del moviment.
Mes tard  s'acabaria dient com a gravetat, i va definir la llei de la gravitació universal.






Video sobre la gravitació



ÒPTICA:

Va demostrar que un prisma triangular podia descompondre la llum blanca en un espectre de colors, i que una lent i un segon prisma podien recompondre l'espectre multicolor en llum blanca.

Va publicar varies notes sobre aixó:
On Colour ("Sobre el Color")
Opticks ("Òptica")
Hypothesis of Light (Hipòtesi de la Llum) 

OBSERVACIÓ:
A l'època de Newton, es feien servir dos calendaris a Europa: el calendari juliá a Gran Bretanya i parts de l'Europa septentrional (protestants) i oriental, i el calendari gregorià, a l'Europa catòlica i d'altres llocs. Quan va néixer en Newton, les dates gregorianes anaven deu dies per davant de les dates julianes: així, Newton va néixer el dia de Nadal de 1642 segons el calendari julià, però el 4 de gener de 1643 segons el gregorià. Quan va morir, la diferència entre calendaris havia augmentat a onze dies. A més, abans de l'adopció del calendari gregorià al Regne Unit el 1752, l'any nou anglès començava (a efectes legals i civils) el 25 de març (el "Lady Day", o festa de l'Anunciació) en comptes de l'u de gener. Si no es diu el contrari, la resta de dates d'aquest article segueixen el calendari julià.

dissabte, 23 d’abril del 2011

BIOGRAFIA D'ISAAC NEWTON

ISAAC NEWTON 
(Sara Artigot)


INTRODUCCIÓ:

Isaac Newton va néixer el 4 de gener de l’any  1643 i va morir el 31 de març de l’any 1727. Va ser un físic, matemàtic i filòsof anglès.
Newton va ser el primer en demostrar que les lleis naturals governen el moviment de la Terra; fins llavors, les porsones no relacionaven el moviment de la rotació de la Terra amb la força de la gravetat, però Newton va dir que tot estava relacionat.
En òptica Newton va construir el primer telescopi i va desenvolupar una teoria sobre el color on deia que es  basava en l'observació d’ un prisma  que descomposa la llum blanca en els colors de l'espectre visible.

 També va formular una llei empírica del refredat i va estudiar la velocitat del so.
Retrat d'Isaac Newton 



 VIDA I ESTUDIS:

Va néixer el 25 de desembre de 1642 (corresponent al 4 de gener de 1643 del nou calendari) a  Lincolnshire,Anglaterra. Va néixer tres mesos després de la mort del seu pare. Quan Newton tenia tres anys, la seva mare es va tornar a casar i va anar viure amb el seu nou marit, el Reverend Barnabus Smith.
Casa d'Isaac Newton
 Isaac es va educar a The King's School a Grantham.

L’any 1659 la mare d’Isaac Newton tornava a ser vídua, va intentar que fes de pagès.


El director de  King's School, va convèncer a la seva mare que el tornés a enviar a l'escola per completar la seva educació. Newton va convertir-se en el millor estudiant.
Escola King's School


Isaac va anar l’any 1661 al Trinity College de Cambridge. Va estudiar química i es va interessar per les matemàtiques.

L’any 1664, aborda el teorema del binomi.

Durant el 1665-1666, Newton descobreix la llei de la gravitació universal, desenvolupa el càlcul de fluxions, el teorema del binomi, i manifesta la naturalesa física dels colors.


Isaac Newton es va començar a interassar per estudiar la llei de la gravetat, mentre estava a sota un arbre i li va caure una poma al cap.

Isaac Newton sota l'arbre on li va caure la poma

L’any 1677, Newton va reprendre els seus treballs sobre la mecànica: la gravitació i el seu efecte sobre les òrbites dels planetes


La força de la gravetat és la força que atrau els objectes cap a la terra.

L’any 1684 va publicar els resultats a De motu corporum in gyrum (1684). Aquest treball ja contenia les bases de les lleis del moviment.
Llibre De motu corporum in gyrum

 En el llibre Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Newton enunciava les tres lleis universals del moviment.
 Isaac, com a professor Lucasià, va donar classes d'òptica.
Va investigar la refracció de la llum. 

Va crear una teoría que es coneix amb el nom de la teoria del color de Newton.
Teoria d'Isaac Newton

Segons Newton, la llum estava formada per partícules o corpuscles que es refractaven en accelerar cap a un medi més dens.

 Si no hagués confiat en la idea ocultista, potser no hauria arribat a desenvolupar la seva teoria de la gravetat.
 
 L’any 1687, en Newton es va dedicar a l'estudi de la hidrostàtica i de la hidrodinàmica.

 Durant els últims trenta anys de la seva vida, va abandonar les seves investigacions i es va consagrar progressivament als estudis religiosos.

CURIOSITATS:

- Newton va calcular la força que seria necessària perquè la Terra mantingués la Lluna en òrbita, però com que partia de mesures incorrectes del radi de la terra, els resultats no li coincidien. Més endavant, va conèixer mesures noves més exactes, va veure comprovada aquesta teoría.-Després de la seva mort, es va descobrir que al cos de Newton hi havia quantitats importants de mercuri, probablement a causa de la seva recerca en alquímia. 

CONCLUSIONS:
Isaac Newton va ser un gran físic, matemàtic i filòsof. Va descubrir moltes teories, com per exemple la de la gravetat; gràcies a aquests decobriments, la ciencia d’avui en dia ha avansat molt. Isaac va ser un home que va haver de lluitar de valent, va haver d’estudiar molt química i matemàtiques per aconseguir saber tot el que sabia i poder descubrir tantes coses.







dimarts, 11 de gener del 2011

ESTUDI D'UN BIOMA (Karen Pozo)


</b>


Bioma Bosc-Tropical



Caracteristiques:

Poden ser de dues maneres:

  • Bosc tropical humid :
    Aquest bioma consta de boscos tropicals i subtropicals.Dintre d'aquests bioma hi han diferents boscos:
    Els boscos tropicals de fulla perenne de les terres baixes equatorials, coneguts comunament com a selves tropicals.
    Els boscos estacionals semi-perennes i els boscos caducifolis humits.
    Els boscos plujosos de muntanya i els boscos inundats

        Bosc tropical sec:


On es localitza?

Es localitza en latituds tropicals i subtropicals.

Encara que aquest bosc apareix en climes que són càlids durant tot l'any, i poden rebre molta pluja a l'any, tenen una llarga estació seca de diversos mesos de l'any


Aquestes secades perjudiquen sobre tots els éssers vius del bosc. Es troben als mateixos llocs que els boscos tropicals secs.


Situació: 



    En regions de baixes temperatures com en la zona d'Àfrica equatorial, la zona indomalaia del subcontinent indi i el sud-est asiàtic, la zona del nord de sudamèrica i centreamèrica, la zona de l'est d‘Indonèsia, Nova Guinea, nord i est d’Austràlia i en la zona d’Oceania simplement les illes tropicals de l’oceà Pacífic.

Animals:

                                                            Jaguar

Mono
  Serp


 Ocells Exotics

Vegetació:








Paisatges










diumenge, 9 de gener del 2011

ESTUDI D’ UN BIOMA (Marta Sánchez


Biomes d’ aigua dolça
Aquests biomes són aquàtics i l’ aigua no conté tanta sal com el bioma marí. Bàsicament es troben als rius, estanys o pantans i aiguamolls. Aquests biomes es classifiquen segons  on es situïn, segons si l’ aigua circula o està estancada.

Rius (Aigua circulant)

Estany (Aigua estancada)

Delta (Aigua estancada)

Tota l’ aigua dolça d’ aquest bioma, prové a partir de l’ atmosfera en forma de precipitació o també en forma de condensació.

Condensació

Precipitació
Aquests es classifiquen segons la profunditat on es troben. En diem que són eufòtics, en els que els hi arriba la llum solar i on es possible el procés de la fotosíntesi, o afòtics en els que no els hi arriba la llum fàcilment i on no es possible fer la fotosíntesi. Els afòtics penen dels nutrients que cauen cap a les profunditats de la capa superior. Aquests biomes tenen un gran problema a l’ hora de aconseguir nutrients, si l’ aigua no es moguda per corrents que aquests fan flotar a la superfície, per que el fitoplàncton pugui fer la seva funció, sinó hauria nutrients per tots els éssers, ja què el fitoplàncton fa possible que els altres es puguin desenvolupar. En aquestes zones hi ha una gran riquesa pesquera.

Bioma d' aigua dolça= Mediterràni

-La fauna d’ aquest bioma és molt diferent a la fauna del bioma marí, bàsicament, perquè l’ aigua és dolça.
En el cas que aquest bioma, estigui al riu, la fauna que habiten a ell, s’ han hagut d’ adaptat als corrents d’ aquest. Encanvi en els que estiguin situats a llacs, estanys o deltes, com que l’ aigua no té tanta velocitat com al riu, la fauna que habiten en aquest no s’ ha hagut d’ adaptar al moviment.



Truita de riu (Rius)



Salmó ( Rius)

Gobi ( Estany, llacs)

La seva vegetació són algunes espècies d’ algues i/o plantes marines.

Cladophora glomerata

Alga chlorella

Aquest bioma normalment el trobarem en alguna zona amb un clima mediterrani o un clima tropical humit. En aquestes zones hi sol haver molta vegetació i força humitat (normalment).
I el paisatge acostuma a ser a la superfície bastant verd.




Curiositats:
L’ anguila es un peix d’ aigua dolça, però a l’ hora de criar descendeix cap a la mar.
El peix rutile, sol viure en aigües bastant enfangoses, però tot hi així, prefereix viure en aigües molt clares.

Referències:

dissabte, 8 de gener del 2011

ESTUDI D'UN BIOMA (Sara Artigot)

Els biomes marins
Els biomes marins són els que es troben als mars i oceans que evidentment content aigua salada. Els biomes marins es divideixen en oceans i mars, esculls coral·lins que, viuen a dins dels mars i oceans, i estuaris.       


Les zones blaves són les que hi ha el bioma marí.
Les regions marines ocupen aproximadament unes tres quartes parts de la superfície de la Terra. Els oceans i mars representen el major i més divers dels ecosistemes.  A causa de l’augment i la caiguda de les marees, les zones costaneres estan en constant canvi, amb diversos animals i plantes marines que viuen a la part inferior, a la riba del mar. Les zones rocoses costaneres d' acollida a un menor nombre d'espècies a causa del fet que només la més alta de les marees s'arriba al cim dels penya-segats.
Imatge de l'oceà Pacífic.
L’oceà es divideix en tres capes o zones, segons la quantitat de llum que hi arriba:






Aquest és un esquema de les parts d'un oceà respecte les zones on hi arriba la llum






-La zona eufòtica és la zona superior, és la zona on hi arriba més llum solar, d’aquesta manera les algues i el fitoplàncton (font d’alimentació principal per a molts animals marins), poden fer la fotosíntesi; és poc profunda. Tots els organismes autòtrofs (algues i fitoplàncton) s’acumulen en aquesta zona, en que la profunditat no és major als 100 metres.
Uns exemples en són el tauró, els dofí, la balena, la sardina, la foca, el calamar, la daurada, el peix volador, o la toxina, algues, corall.     





             














Imatges de la zona eufòtica




-La zona disphotica, és la zona intermèdia entre la zona eufòtica i la zona afòtica; permet suficient llum a través de què es vegi la llum crepuscular. Els animals que hi viuen no tenen tanta llum com a la zona eufòtica, però tot i així hi arriba llum. Alguns dels éssers vius que hi viuen són el catxalot, el peix serp, el rap, el calamar, el pop, el peix trípode, un crustaci que rep el nom de “el camarón rojo” o un altre peix que rep el nom de “el peix barbado”.


Aquesta és la imatge d'un peix anomenat peix barbo




Aquesta és una imatge del camarón rojo.



-La zona afòtica és la zona més profunda, on no hi arriba la llum, o si hi arriba, és molt poca. Els éssers vius que viuen en aquesta zona, estan adaptats a viure sense llum, ni han que no tenen ulls, o també ni han que tenen una petita “lot” que els il·lumina una mica el camí. S’han trobat peixos que habiten a més de 4.000 metres sota el nivell del mar, tot i que la profunditat d’aquesta zona pot arribar als 14.000 metres sota el nivell del mar.




Alguns dels animals que viuen a les zones afòtiques són el peix víbora o el rap de profunditat, tots els dos peixos disposen d’un lot petit que els hi il·lumina el camí.            





Aquesta és la imatge del peix de profunditat.


Aquesta és la imatge del peix víbora



Aquest és un esquema de les espècies d'éssers vius que viuen a diverses profunditats


Esculls de coral·lins:

Els esculls coral·lins es distribueixen àmpliament en aigües poc profundes i calentes. Es poden trobar al llarg dels continents, com per exemple el Great Barrier Reef a Austràlia. Els organismes que més predominen en els esculls coral·lins són coralls. Les aigües dels esculls coral·lins, tendeixen a ser de nutrició molt pobre, els coralls obtenen nutrients a través de les algues mitjançant fotosíntesi i també per mitjà pel plàncton de l'aigua. A més a més de coralls, les faunes inclouen unes quantes espècies de microorganismes, invertebrats, peixos, garotes, pops, i estrelles de mar.




Algunes imatges dels esculls coral·lins:






Estuaris:

Els estuaris són àrees on els corrents d'aigua dolça o els rius es fusionen amb l'oceà. Aquesta mescla d'aigües amb tantes concentracions de sal diferents creen un ecosistema molt interessant i únic. Trobem  algues, herbes de pantà, i arbres de mangles (només als tròpics). En els estuaris la fauna que hi trobem és diversa, cucs, ostres, crancs, etc.




Aquestes són algunes imatges dels estuaris:








ELS ÉSSERS VIUS QUE VIUEN AL BIOMA MARÍ


PLANTES:
Hi ha milions d'espècies d'algues i plantes aquàtiques, la majoria dels quals no hem trobat encara.



Algunes imatges d'algues i plantes aquàtiques:




ANIMALS:

La majoria dels animals que viuen en aquest bioma han fet adaptacions per sobreviure en les necessitats especials dels oceans. Aquestes adaptacions inclouen greix en la majoria dels mamífers, i el pelatge dens de la llúdriga marina. El bioma marí també pot allotjar els animals més grans del planeta, com la balena blava. Els animals més comuns són les balenes, llúdrigues de mar, peixos, mol·luscs, crustacis, i milions més.

Aquest és un exemple dels mamífers que viuen en aquest bioma.

Aquesta és una imatge d'un exemple de crustaci.



El clima:

Als oceans i als mars no es pot dir que tinguin un clima, tot i que els mars i als oceans també es pot mirar la temperatura. Els oceans no tenen tots la mateixa temperatura, això depèn del lloc on estigui situat l’oceà, evidentment, si un oceà està situat a la part Nord del planeta, l’aigua serà més freda, com per exemple l’oceà Àrtic o l’Antàrtic. En canvi, un oceà que estigui situat a prop de l’equador, les temperatures de les aigües seran més elevades. 

Oceà Atlàntic.






Aquestes són unes curiositats del bioma marí que he trobat simpàtiques:

-La llúdria marina té prop de 1.000.000 de pèls per polzada quadrada. La majoria dels éssers humans tenen 10 vegades menys al cap.

-El varec gegant i fitoplàncton que al voltant del 50% del nostre oxigen.

 -El punt més profund a la terra és més profunda que el punt més alta la terra és alt. De fet, la Fossa de les Marianes a 36.200 peus de profunditat.






PER ÚLTIM MOSTRU UNA UN EXEMPLE DE XARXA TRÒFICA MARINA:




Si falla una peça de la cadena, per petita que sigui, la cadena patirà un desaquilibri alimentari.








REFERÈNCIES:

He visitat: